Els
formats d'àudio més utilitzats actualment són aquests:
CDA
Format
específic dels CD d'àudio. Si visualitzeu el contingut d'un
CD-àudio observareu que tots els fitxers són del tipus CDA. En
realitat, és un format que no conté dades d'àudio, sinó la
informació d'on comença i acaba la pista d'un CD.
WAV
Format
d'ona. L'estàndard del Windows. Està molt estès el seu ús. De
molt gros a gros, depenent de les característiques del fitxer.
MID
Fitxers
amb música codificada segons el sistema MIDI. S'enregistren les
dades d'interpretació i no la música en si.
MUS
Format
específic del Music Time.
AIF
Format
estàndard a les plataformes MAC (també es pot escoltar al Windows).
És el paral•lel al WAV. De fet, es pot canviar manualment
l'extensió AIF a WAV.
MP3
El
format de codificació de música de qualitat més utilitzat a
Internet. Treballa en format WAV però comprimeix aquelles parts
que poden resultar inaudibles. Rebaixa molt les grandàries dels
arxius. S'ha fet tan popular que la majoria de lectors de CD i DVD
són compatibles amb aquest format. Hi ha reproductors portàtils
d'MP3.
OGG
Format
molt evolucionat, segons alguns el successor de l'MP3, lliure,
multiplataforma, que aconsegueix qualitats molt altes amb pesos molt
petits. Alguns reproductors d'MP3 reprodueixen també OGG. RA, RM
Format d'àudio utilitzat per Internet codificat amb el codificador
Real Encoder. Treballa amb streaming, que vol dir que quan ens
l'estem descarregant no cal tenir tot l'arxiu al disc dur per
començar a escoltar-lo.És el format amb el qual opera el servidor
de vídeo/àudio de la XTEC.
WMA
Format
d'àudio comprimit propi del Windows. El seu reproductor específic
és el Reproductor de Windows Media. Les prestacions que té en quant
a la relació qualitat/pes són similars a les dels fitxers RA/RM.
Alguns reproductors portàtils d'MP3 reprodueixen també WMA.
Els
formats de video més utilitzats són:
AVI
(fitxers
amb extensió AVI) dels sistemes basats en Windows (plataformes PC).
El vídeo for Windows va ser desenvolupat el 1993 per Microsoft i
Intel, basant-se en la tecnologia Indeo (de Intel). En aquells
moments, el sistema operatiu, el Windows 3.X, no portava cap programa
per gestionar vídeo i Microsoft va desenvolupar el vídeo for
Windows com a complement del seu sistema operatiu. Quan més endavant
va treure el Windows 95, el sistema operatiu ja incorporava de sèrie
el vídeo for Windows.
QuickTime
(fitxers
amb extensió MOV)
dels sistemes Mac. Aquest format va ser desenvolupat el 1992 per
Apple per als seus Macintosh, i posteriorment s'ha estès també a
les plataformes de Windows.
MPEG
(Moving
Pictures Experts Group) de la mà de Leonardo Chairiglione i Hiroshi
Yasuda. Posteriorment el grup s'extengué a tota la indústria
multimèdia.
Els
formats d'imatge més utilitzats són:
GIF
Format
antic i limitat. Adequat per a imatges amb àmplies zones de colors
plans (logotips, plumes, etc). Admet transparències (canal alfa). És
un format de 8 bits de profunditat de color (paleta de 256 colors,
que podem editar per millorar la qualitat de la imatge).
JPEG
Tècnica
de compressió per a mapes de bits en color. Fa grups de 8x8 píxels,
calcula les característiques mitjanes i guarda la informació com un
píxel repetit 8x8 vegades (compressió de redundància). És molt
adecuat per imatges fotogràfiques. Molt utilitzat a la WWW. És un
format molt adequat per fotografies, perquè té una pèrdua de
qualitat raonable per un pes mínim del fitxer, com a conseqüència
de la compressió. No admet transparències (canal alfa). És un
format de 24 bits de profunditat de color, la paleta no és editable.
PNG
Substitut
perfeccionat del GIF. Hi ha diferents formats, de 8 bits o de 24
bits.
